Activitat 4: El piano viu

            En el Piano Viu cada alumne simbolitza una nota o tecla del pianoo. Es disposen en línia davant de la classe i cadascuna d'ells indica la nota que és tot fent el símbol de la fononímia. El professor toca els alumnes amb la mà un a un i confecciona una melodia, com si talment toqués un piano. la resta del grup-classe també pot interactuar i cantar les notes que toca el professor, o ser ells qui toquen el "piano".

            En aquest cas, el Piano Viu només tindrà dues tecles (2 alumnes): el sol i el mi.

            Així que, per parelles, podem anar formant un piano cada vegada, i que, o el mestre, o la resta d'alumnes o ells mateixos, creïn petites melodies (de 4 notes pot ser suficient).

             També podem provar de dictar melodies al piano de la següent manera.

             - El mestre o un alumne cantarà una petita melodia i la parella que fa de tecles de piano haurà d'ajupir-se (o baixar el cap) segons si és la seua nota la que sona o no.

Activitat 3: Cançó d'El Cutcut en moviment

        Recuperem la cançó d'El Cucut de la sessió anterior i la cantem. Aprenem la segona estrofa, que havíem obviat en la primera sessió. Recordem també l'interval de 3a menor de la tornada tot fent emfasi a l'hora de cantar "cut-cut" (ens ajudem de la guitarra)

         Partint del concepte de pulsació, que els xiquets entenen com a cor de la música, es pot demanar als alumnes marquen el cor de la cançó d'El Cucut   amb les mans. Demanarem a algun alumne que, sense música pique una pulsació, a la velocitat que vulgue, i posteriorment cantem la cançó seguint aquella pulsació.

           Després podem passar la pulsació als peus mentre seguim cantant la cançó; es pot alternar el peu esquerre i el peu dret. Tot seguint podem posar-se drets i començar a caminar per la sala sempre seguint la pulsació de la cançó.

            Amb tot, s'intenta que els xiquets seguisquen cantant la cançó, i quan arriba la tornada, deixe de tocar de cop i improvisa els "cu-cuts" fent sol o mi arbitràriament com a consigna per a què els xiquets salten o s'ajupen:

              - Quant el mestre canta SOL els xiquets han de saltar (agut-amunt)
              - Quant el mestre canta MI els xiquets han d'ajupir-se (greu-avall).

Activitat 2: Cançó d'El Cucut

                 Es comença per la lletra de la cançó: la recite, parlada, perquè els xiquets en comprenguen el significat. Si hi ha cap dubte s'aclareix. Llavors es recita per versos i els xiquets els repeteixen. Hi afegim el ritme i la recitem sencera tots plegats.

                 Després torne a cantar sencera, ara ja amb la melodia i acompanyat de la guitarra. Quan arribem a la tornada, pot ser interessant fer una de les següents propostes (o ambudes, una a cada tornada):

               - Marcar amb una corda de la guitarra l'interval de 3a menor que es forma en cantar el fragment que diu "cut-cut, cut-cut".
               - Deixar de tocar la guitarra i fer la fononímia amb la mà, marcant el "sol-mi".

              Tot i que en realitat l'interval del "cut-cut" és entre re i si, continua essent una 3a menor, de manera que, com que en princcipi no repartim la partitura entre els xiquets, ja fa el fet per treballar amb solfeig relatiu.

              Mentre canten el "cu-cut" es demane als alumnes que facen la fononímia (si és que no l'han feta ja, per imitació del mestre)

               

Activitat 1: Presentació de SOL-MI

            Començaré a cantar els noms dels alumnes fent servir només les notes sol-mi ( una tercera menor). D'aquesta manera es va cridant l'atenció dels xiquets alhora que introduïsc sonoritat de l'interval.

              Amb un cop aconseguisc l'atenció per part dels alumnes, afig la fononímia per mostrar el gest manual a tota la classe. Així identifiquen cada so amb una posició de la mà. Em puc recolzar ancara en la idea d'agut i greu per facilitar la diferenciació.

               Després presente les dues notes amb els seus noms, repetint-ne l'entonació amb la fononímia, i les escriu a la pissarra, en un pentagrama de dues línies. Al costat de cada línia hi escriu la inicial del nom de la nota (s/m).

                Ara es tracta que el xiquets canten les dues notes essent conscients tant del seu nom com de la posició en el pentagrama.

                 Per millorar l'assignació del nom al so, es portaran a terme uns ecos melòdics, que podem anar variant a mida que es vaig adquirint l'aprenentatge, fins a resultar en un petit dictat:

                 - Jo cant amb el nom de les notes i els alumnes ho repeteixen amb "la-la".
                 - Jo cant amb el nom de les notes i els alumnes ho repeteixen igual.
                 - Jo cant amb "la-la" i els alumnes ho repeteixen amb el nom de les notes.

                 Finalment s'escriuen a la pissarra 4 seqüències melòdiques de 4 notes cadascuna (amb sol i mi) i es numeren:

                 - Jo cant una i els alumnes l'identifiquen (aixequen la mà i diuen el número)
                 - Jo indique una de les seqüències mitjançant el número i demanaré un voluntari entre els alumnes que vulguen cantar la seqüència correcta.