Activitat 10: Cançó de La Mosca

             Presente l'última cançó de la unitat, "Una mosca volava per la llum". L'hem triada perquè és una cançó que enganxa molt als xiquets i també perquè, en aquesta època de l'any, amb l'inici de la calor estiuenca, comencen a aparèixer les primeres mosques per les casses.

       

                Com que es curta, la puc cantar sencera, acompanyat de la guitarra, mentre els xiquets escolten (encara que el més segur és que s'hi afegeixen perquè ja la coneguen). Es torna a repetir més lentament, vers per vers, per a que qui no l'hagi acabat d'entendre la puga fer seua, i s'arrenca a cantar-la amb tot el mig grup.

              Posteriorment puc indicar a un xiquet que la cante all sol, mentre se l'acompanya amb la guitarra. Triem a diferents xiquets per fer-ho.

              Molts sabran que el joc de la cançó consisteix en utilitzar només una vocal per cantar tota la lletra, doncs endavant! Però amb unes consignes afegides:

                - Si cantem amb la A o la E, haurem de cantar fort.
                - Si cantem amb la O, la U o la I, haurem de cantar fluix.

                Així aniré dient, entre una volta i una altra, amb quina vocal s'ha de cantar, afegint el factor sorpresa. Al principi es pot acompanyar als alumnes cap al fort o el fluix ajudant-los amb l'expressió facial o corporal, i també amb l'intensitat de la guitarra.


           

Activitat 9: Polirítmia amb percussió corporal

            Convidaré als alumnes a badallar i fer estiramennts per despertar tots els músculs. Es pot continuar picant-se les dferents parts del cos ab les mans (braços, tronc, cuixes, cames, peus, cara, cap..).

             Després els comente la posibilitat de continuar picant-se el cos, però ara fent música (és a dir, a diferència d'abans, picar de manera ordenada). Es proposa de picar la pulsació aamb els peus, com en sessions anteriors, alternant esquerre-dret.

              Seguidament dividisc la classe en 3 grups de 4 alumnes cadascun i, mentre uns segueixen portant la pulsació als peus, un altre grup pica el temps fort del compàs a les cuixes (no cal especificar el concepte de temps fort, només que la durada és el doble). L'últim grup picarà el següent obstinat (les corxeres amb les mans i les negres a les cuixes)

               

                   

                   Es repeteix varies vegades el tema, rotant les funcions de cada grup.

Activitat 8: Cançó d'El Despertador

            Ara que ja coneixen el nom de les dues notes sol i mi, i el lloc on s'escriuen del pentagrama, presente una cançó que només aquestes dues notes.

             La cançó d'El Despertador és habitual en classe d'educació infantil, així que potser alguns la recorden, així que la comence a cantar a cantar i potser s'hi afegeix algun xiquet ja, Sinó, com que és ben senzilla, amb dues vegades ja l'hauran apresa.

              Puc explicar el fet que aquesta cançó està feta només amb dues notes: "...justament les que vam aprendre l'altre dia!". Llavors puc preguntar qui les recorda i si saben indicar-les amb les mans, aprofitant per avaluar l'aprenentatge de les sessions anterios.

              La torne a cantar però ara fent la fononímia i també puc solfejar-la, enlloc de cantar-la amb la lletra.

               Abans de repartir la fitxa de la cançó, amb la seua partitura, puc recordar a la pissarra l'escriptura de les dues notes, dibuixant les dues primeres línies del pentagrama (sol i mi) i completant-lo amb la resta de línies (expicant que el pentagrama en realitat en té 5, per poder escriure la resta de notes que encara no hem après, i que el sol i el mi s'escriuen a les dues primeres línies).

              Un cop tinguen la fitxa, caldrà explicar bé el que han de fer (completar els espais buits, tant de notes com de noms de notes), i, si cal, reproduir la fitxa sencera a la pissarra per anar completant-la en grup.

Activitat 7: Cançó d'El Cucut amb direcció.

              Tornem a recuperar la cançó d'El Cucut, ara que ja se la saben bé, per intentar posar a prova l'audició interior.

               Per començar, agafe la guitarra i comence a cantar la cançó. Els xiquets s'hi afegeixen, i un cop s'ha fet una volta (estrofa i tornada), comence a fer silenci (tant amb la veu com amb la guitarra) durant un compàs o dos, i segueix cantant a continuació.

                Observem si algun xiquet ja ha entès de què es tracta, i per acabar-ho d'aclarir, li demanen que ho explique. Si no en surt cap, ho pot explicar directament : "Quan deixe de tocar i cantar, hem de continuar cantant per dins, pel cap, sense que se sente, fins que torne a indicar-vos que canteu ben fort".

               Ess torna a provar, però aquesta vegada deixe la guitarra i indique amb les mans (simplement dirigint) quan s'ha de cantar fort o fluiix, i quan s'ha de fer silenci (mans a darrera).

              Llavors demanaré voluntaris per fer de directors: s'han de posar davant  de la classe i dirigir amb les mans, de tal manera que, quan creguen convenient, ha d'obrir o tancar els braços per pujar o baixar el volum, o posar-se les mans al darrera per fer silenci, i després seguir cantant.

Activitat 6 : Ecos rítmicos.

               Per començar aquesta sessió, començaré a picar diferents ritmes amb diferents parts del cos, i sense dir res, faig entendre als xiquets que han de repetir els ritmes tal com els fa ell, just després de cada frase que acabo (aquestes seran 4 temps).

                Es faran servir principalment combinacions de negres i corxeres, tot i que, tractant-se d'imitació, podem introduir lleugerament altres figures no conegudes pels alumnes, que les picaran igualment.

                Un cop tot el grup estigue atent i pendent dels ritmes, proposaré (amb poques paraules, fent-se entendre amb la mirada) variacions sobre l'aactivitat:

                 - D'un en un: només pica el ritme l'alumne que decidisc (mirant als ulls).
                 - Al revés: li toca  un alummne poosar-se davant de la classe i picar un ritme que la resta
                                   haurà de repetir.

Activitat 5: El telèfon

               Es tracta d'enviar missatges rítmics a través del telèfon. Un telèfon format pels maateixxos alumnes, posats en fila i asseguts a terra (podem utilitzar una posicció semblant a la del joc d'arrencar cebes).

                Per fer més àgil el joc, es reparteixen els alumnes en dos grups. Un farà de telèfon, l'altre farà d'observador i analitzarà el bon funcionament de l'aparell.

                 Mostraré el missatge a transmetre a un extrem de la fila mitjançant un cartell rítmic de 4 temps amb 4 figures: negres i corxeres. El primer component del grup té un dels càrrecs més importants, la lectura; i haurà de picar el ritme a l'esquena del de davant, que passarà el missatge al següent i així successivament. En arribar a l'altre extrem, l'últim component del grup pica el missatge que ha rebut amb les mans, i el grup observador certifica si és correcte o no.

                 Els grups es van alternant les funcions.

Activitat 4: El piano viu

            En el Piano Viu cada alumne simbolitza una nota o tecla del pianoo. Es disposen en línia davant de la classe i cadascuna d'ells indica la nota que és tot fent el símbol de la fononímia. El professor toca els alumnes amb la mà un a un i confecciona una melodia, com si talment toqués un piano. la resta del grup-classe també pot interactuar i cantar les notes que toca el professor, o ser ells qui toquen el "piano".

            En aquest cas, el Piano Viu només tindrà dues tecles (2 alumnes): el sol i el mi.

            Així que, per parelles, podem anar formant un piano cada vegada, i que, o el mestre, o la resta d'alumnes o ells mateixos, creïn petites melodies (de 4 notes pot ser suficient).

             També podem provar de dictar melodies al piano de la següent manera.

             - El mestre o un alumne cantarà una petita melodia i la parella que fa de tecles de piano haurà d'ajupir-se (o baixar el cap) segons si és la seua nota la que sona o no.

Activitat 3: Cançó d'El Cutcut en moviment

        Recuperem la cançó d'El Cucut de la sessió anterior i la cantem. Aprenem la segona estrofa, que havíem obviat en la primera sessió. Recordem també l'interval de 3a menor de la tornada tot fent emfasi a l'hora de cantar "cut-cut" (ens ajudem de la guitarra)

         Partint del concepte de pulsació, que els xiquets entenen com a cor de la música, es pot demanar als alumnes marquen el cor de la cançó d'El Cucut   amb les mans. Demanarem a algun alumne que, sense música pique una pulsació, a la velocitat que vulgue, i posteriorment cantem la cançó seguint aquella pulsació.

           Després podem passar la pulsació als peus mentre seguim cantant la cançó; es pot alternar el peu esquerre i el peu dret. Tot seguint podem posar-se drets i començar a caminar per la sala sempre seguint la pulsació de la cançó.

            Amb tot, s'intenta que els xiquets seguisquen cantant la cançó, i quan arriba la tornada, deixe de tocar de cop i improvisa els "cu-cuts" fent sol o mi arbitràriament com a consigna per a què els xiquets salten o s'ajupen:

              - Quant el mestre canta SOL els xiquets han de saltar (agut-amunt)
              - Quant el mestre canta MI els xiquets han d'ajupir-se (greu-avall).

Activitat 2: Cançó d'El Cucut

                 Es comença per la lletra de la cançó: la recite, parlada, perquè els xiquets en comprenguen el significat. Si hi ha cap dubte s'aclareix. Llavors es recita per versos i els xiquets els repeteixen. Hi afegim el ritme i la recitem sencera tots plegats.

                 Després torne a cantar sencera, ara ja amb la melodia i acompanyat de la guitarra. Quan arribem a la tornada, pot ser interessant fer una de les següents propostes (o ambudes, una a cada tornada):

               - Marcar amb una corda de la guitarra l'interval de 3a menor que es forma en cantar el fragment que diu "cut-cut, cut-cut".
               - Deixar de tocar la guitarra i fer la fononímia amb la mà, marcant el "sol-mi".

              Tot i que en realitat l'interval del "cut-cut" és entre re i si, continua essent una 3a menor, de manera que, com que en princcipi no repartim la partitura entre els xiquets, ja fa el fet per treballar amb solfeig relatiu.

              Mentre canten el "cu-cut" es demane als alumnes que facen la fononímia (si és que no l'han feta ja, per imitació del mestre)

               

Activitat 1: Presentació de SOL-MI

            Començaré a cantar els noms dels alumnes fent servir només les notes sol-mi ( una tercera menor). D'aquesta manera es va cridant l'atenció dels xiquets alhora que introduïsc sonoritat de l'interval.

              Amb un cop aconseguisc l'atenció per part dels alumnes, afig la fononímia per mostrar el gest manual a tota la classe. Així identifiquen cada so amb una posició de la mà. Em puc recolzar ancara en la idea d'agut i greu per facilitar la diferenciació.

               Després presente les dues notes amb els seus noms, repetint-ne l'entonació amb la fononímia, i les escriu a la pissarra, en un pentagrama de dues línies. Al costat de cada línia hi escriu la inicial del nom de la nota (s/m).

                Ara es tracta que el xiquets canten les dues notes essent conscients tant del seu nom com de la posició en el pentagrama.

                 Per millorar l'assignació del nom al so, es portaran a terme uns ecos melòdics, que podem anar variant a mida que es vaig adquirint l'aprenentatge, fins a resultar en un petit dictat:

                 - Jo cant amb el nom de les notes i els alumnes ho repeteixen amb "la-la".
                 - Jo cant amb el nom de les notes i els alumnes ho repeteixen igual.
                 - Jo cant amb "la-la" i els alumnes ho repeteixen amb el nom de les notes.

                 Finalment s'escriuen a la pissarra 4 seqüències melòdiques de 4 notes cadascuna (amb sol i mi) i es numeren:

                 - Jo cant una i els alumnes l'identifiquen (aixequen la mà i diuen el número)
                 - Jo indique una de les seqüències mitjançant el número i demanaré un voluntari entre els alumnes que vulguen cantar la seqüència correcta.