Activitat 10: Cançó de La Mosca

             Presente l'última cançó de la unitat, "Una mosca volava per la llum". L'hem triada perquè és una cançó que enganxa molt als xiquets i també perquè, en aquesta època de l'any, amb l'inici de la calor estiuenca, comencen a aparèixer les primeres mosques per les casses.

       

                Com que es curta, la puc cantar sencera, acompanyat de la guitarra, mentre els xiquets escolten (encara que el més segur és que s'hi afegeixen perquè ja la coneguen). Es torna a repetir més lentament, vers per vers, per a que qui no l'hagi acabat d'entendre la puga fer seua, i s'arrenca a cantar-la amb tot el mig grup.

              Posteriorment puc indicar a un xiquet que la cante all sol, mentre se l'acompanya amb la guitarra. Triem a diferents xiquets per fer-ho.

              Molts sabran que el joc de la cançó consisteix en utilitzar només una vocal per cantar tota la lletra, doncs endavant! Però amb unes consignes afegides:

                - Si cantem amb la A o la E, haurem de cantar fort.
                - Si cantem amb la O, la U o la I, haurem de cantar fluix.

                Així aniré dient, entre una volta i una altra, amb quina vocal s'ha de cantar, afegint el factor sorpresa. Al principi es pot acompanyar als alumnes cap al fort o el fluix ajudant-los amb l'expressió facial o corporal, i també amb l'intensitat de la guitarra.


           

Activitat 9: Polirítmia amb percussió corporal

            Convidaré als alumnes a badallar i fer estiramennts per despertar tots els músculs. Es pot continuar picant-se les dferents parts del cos ab les mans (braços, tronc, cuixes, cames, peus, cara, cap..).

             Després els comente la posibilitat de continuar picant-se el cos, però ara fent música (és a dir, a diferència d'abans, picar de manera ordenada). Es proposa de picar la pulsació aamb els peus, com en sessions anteriors, alternant esquerre-dret.

              Seguidament dividisc la classe en 3 grups de 4 alumnes cadascun i, mentre uns segueixen portant la pulsació als peus, un altre grup pica el temps fort del compàs a les cuixes (no cal especificar el concepte de temps fort, només que la durada és el doble). L'últim grup picarà el següent obstinat (les corxeres amb les mans i les negres a les cuixes)

               

                   

                   Es repeteix varies vegades el tema, rotant les funcions de cada grup.

Activitat 8: Cançó d'El Despertador

            Ara que ja coneixen el nom de les dues notes sol i mi, i el lloc on s'escriuen del pentagrama, presente una cançó que només aquestes dues notes.

             La cançó d'El Despertador és habitual en classe d'educació infantil, així que potser alguns la recorden, així que la comence a cantar a cantar i potser s'hi afegeix algun xiquet ja, Sinó, com que és ben senzilla, amb dues vegades ja l'hauran apresa.

              Puc explicar el fet que aquesta cançó està feta només amb dues notes: "...justament les que vam aprendre l'altre dia!". Llavors puc preguntar qui les recorda i si saben indicar-les amb les mans, aprofitant per avaluar l'aprenentatge de les sessions anterios.

              La torne a cantar però ara fent la fononímia i també puc solfejar-la, enlloc de cantar-la amb la lletra.

               Abans de repartir la fitxa de la cançó, amb la seua partitura, puc recordar a la pissarra l'escriptura de les dues notes, dibuixant les dues primeres línies del pentagrama (sol i mi) i completant-lo amb la resta de línies (expicant que el pentagrama en realitat en té 5, per poder escriure la resta de notes que encara no hem après, i que el sol i el mi s'escriuen a les dues primeres línies).

              Un cop tinguen la fitxa, caldrà explicar bé el que han de fer (completar els espais buits, tant de notes com de noms de notes), i, si cal, reproduir la fitxa sencera a la pissarra per anar completant-la en grup.

Activitat 7: Cançó d'El Cucut amb direcció.

              Tornem a recuperar la cançó d'El Cucut, ara que ja se la saben bé, per intentar posar a prova l'audició interior.

               Per començar, agafe la guitarra i comence a cantar la cançó. Els xiquets s'hi afegeixen, i un cop s'ha fet una volta (estrofa i tornada), comence a fer silenci (tant amb la veu com amb la guitarra) durant un compàs o dos, i segueix cantant a continuació.

                Observem si algun xiquet ja ha entès de què es tracta, i per acabar-ho d'aclarir, li demanen que ho explique. Si no en surt cap, ho pot explicar directament : "Quan deixe de tocar i cantar, hem de continuar cantant per dins, pel cap, sense que se sente, fins que torne a indicar-vos que canteu ben fort".

               Ess torna a provar, però aquesta vegada deixe la guitarra i indique amb les mans (simplement dirigint) quan s'ha de cantar fort o fluiix, i quan s'ha de fer silenci (mans a darrera).

              Llavors demanaré voluntaris per fer de directors: s'han de posar davant  de la classe i dirigir amb les mans, de tal manera que, quan creguen convenient, ha d'obrir o tancar els braços per pujar o baixar el volum, o posar-se les mans al darrera per fer silenci, i després seguir cantant.

Activitat 6 : Ecos rítmicos.

               Per començar aquesta sessió, començaré a picar diferents ritmes amb diferents parts del cos, i sense dir res, faig entendre als xiquets que han de repetir els ritmes tal com els fa ell, just després de cada frase que acabo (aquestes seran 4 temps).

                Es faran servir principalment combinacions de negres i corxeres, tot i que, tractant-se d'imitació, podem introduir lleugerament altres figures no conegudes pels alumnes, que les picaran igualment.

                Un cop tot el grup estigue atent i pendent dels ritmes, proposaré (amb poques paraules, fent-se entendre amb la mirada) variacions sobre l'aactivitat:

                 - D'un en un: només pica el ritme l'alumne que decidisc (mirant als ulls).
                 - Al revés: li toca  un alummne poosar-se davant de la classe i picar un ritme que la resta
                                   haurà de repetir.

Activitat 5: El telèfon

               Es tracta d'enviar missatges rítmics a través del telèfon. Un telèfon format pels maateixxos alumnes, posats en fila i asseguts a terra (podem utilitzar una posicció semblant a la del joc d'arrencar cebes).

                Per fer més àgil el joc, es reparteixen els alumnes en dos grups. Un farà de telèfon, l'altre farà d'observador i analitzarà el bon funcionament de l'aparell.

                 Mostraré el missatge a transmetre a un extrem de la fila mitjançant un cartell rítmic de 4 temps amb 4 figures: negres i corxeres. El primer component del grup té un dels càrrecs més importants, la lectura; i haurà de picar el ritme a l'esquena del de davant, que passarà el missatge al següent i així successivament. En arribar a l'altre extrem, l'últim component del grup pica el missatge que ha rebut amb les mans, i el grup observador certifica si és correcte o no.

                 Els grups es van alternant les funcions.

Activitat 4: El piano viu

            En el Piano Viu cada alumne simbolitza una nota o tecla del pianoo. Es disposen en línia davant de la classe i cadascuna d'ells indica la nota que és tot fent el símbol de la fononímia. El professor toca els alumnes amb la mà un a un i confecciona una melodia, com si talment toqués un piano. la resta del grup-classe també pot interactuar i cantar les notes que toca el professor, o ser ells qui toquen el "piano".

            En aquest cas, el Piano Viu només tindrà dues tecles (2 alumnes): el sol i el mi.

            Així que, per parelles, podem anar formant un piano cada vegada, i que, o el mestre, o la resta d'alumnes o ells mateixos, creïn petites melodies (de 4 notes pot ser suficient).

             També podem provar de dictar melodies al piano de la següent manera.

             - El mestre o un alumne cantarà una petita melodia i la parella que fa de tecles de piano haurà d'ajupir-se (o baixar el cap) segons si és la seua nota la que sona o no.